Tots els vins negres tenen el mateix gust? Parlem d'una cosa diferent

Carn i caça

Els vins de la vall del Nord del Roine i la regió de Bordeus són pesats i forts, sovint amb una aroma rostida. D'altra banda, els vins negres com el Pinot Noir, Barbaresco, Rioja i Pinotaghi, que solen tenir sabors de fruita vermella, es troben sovint amb aromes semblants a la caça rústica. Els sabors de carn i caça augmenten amb l'edat, de manera que aquests sabors es troben sovint en vins negres madurs.

taques

El sabor fumat prové principalment de la influència de les bótes de roure, i la intensitat del sabor fumat depèn de la manera com es torren les bótes de roure, de les condicions antigues i noves i del temps d'envelliment del vi en bótes de roure. Si un vi s'envelleix en bótes noves de roure que han estat torrats a fons, el vi tindrà un sabor fumat més fort. Els vins més fumats són menys adequats per beure a una edat jove i necessiten temps per envellir i suavitzar-se. Aquests sabors són habituals en els vins de gamma alta de Napa i Bordeus.

Galetes

El sabor de la galeta es troba generalment en el xampany envellit, on l'autòlisi del llevat en el xampany dóna un sabor de bescuit ric i digerit al llarg del temps. Aquest sabor també es pot trobar en el chardonnay envellit, principalment per la influència de les bótes de roure.

Xocolata

La xocolata és un sabor i aroma habituals en vins negres amb cos de regions càlides, com el Merlot del sud de França, el Montebuchano dels Abruços i el Shiraz de la Barossa. Els sabors de xocolata també es poden subdividir en xocolata amb llet, xocolata negra i cacau en pols. Aquests vins generalment tenen tanins madurs i dolços i són força forts en cos i aroma. A més de la influència del propi raïm, les bótes de roure torrefactes també poden aportar sabor a xocolata al vi.

Crispetes de blat de moro i mantega

Els sabors de crispetes i mantega de vegades es troben junts i sovint es troben en vins blancs envellits en bóta de roure.

Plàtans i xiclet

Banana & Bubble Gum és l'aroma únic de la impregnació de diòxid de carboni. Durant l'elaboració de la cervesa, tot el raïm es col·loca en un recipient hermètic i s'afegeix diòxid de carboni artificialment per crear una fermentació anaeròbica. El procés de fermentació anaeròbica produeix més èsters que la fermentació normal, afegint sabors com ara gerds, maduixes, plàtan, xiclet i malví al vi. El Beaujolais Nouveau és un exemple típic d'aquest tipus de vi.

rodes

Els vins Pinot noir de Califòrnia solen tenir un acabat especial semblant a la cola, que és molt especial.

nou

El sabor de les nous es troba sovint en els vins de Madeira envellits, que es deriva principalment de les varietats de raïm Mamzi i Boer que s'utilitzen habitualment en els vins de Madeira.

Fulla d'eucaliptus

Sovint es troba a Cabernet Sauvignon i Shiraz del sud d'Austràlia i la vall de Barossa, així com als vins Cabernet franc d'Argentina. Això es deu principalment a la presència de cineulina en el vi. Els estudis han demostrat que si hi ha molts eucaliptus al voltant d'una vinya, el raïm tindrà un sabor més perfumat a eucaliptus. Els eucaliptus produeixen cineulines que viatgen per l'aire i s'adhereixen a la pell del raïm, entrant al vi durant l'elaboració del vi.

com

L'aroma de menta és més comú al Cabernet Sauvignon cultivat en regions més fresques, com Bordeus, Coonawarra i Xile. L'aroma de la menta prové principalment del mentol, la mateixa substància que es troba a les fulles de la menta.

regalèssia

Els sabors de regalèssia són habituals en els vins negres italians, especialment els elaborats per Barbera i Nebbiolo.

iode

El iode es troba sovint a Syrah a la vall del Nord del Roine i Sangiovese a la Toscana. El sabor es deriva principalment del terrer local i no depèn del mètode d'elaboració de la cervesa. També es diu que com més a prop estigui la vinya del mar, més fort serà el sabor del iode.

cera d'abelles

L'olor de la cera d'abella es troba habitualment en els vins blancs envellits. El sabor de la mel i la cera d'abella prové principalment de l'acetat d'etil produït durant la fermentació del vi, molt comú al Pinot Blanc i al Chardonnay. El riesling més antic també desenvolupa acetat d'etil durant l'envelliment, donant al vi un gust de cera d'abella.

gasolina

L'olor prové d'una substància química anomenada TDN, que sovint es troba a la pell i el suc del raïm Riesling. El riesling vell mitjà pot olorar una olor diferent de la gasolina.

mineral

Els sabors minerals, com la PISSA i el sílex, estan presents tant en vins negres com en blancs, i els sabors de sílex sovint s'experimenten en blancs secs forts com Chablis i Sancerre. Els sabors minerals combinats amb l'acidesa i l'aroma fan que un vi sigui més atractiu. La font del sabor mineral encara és un misteri, i no hi ha evidència que el sabor estigui relacionat amb el sòl on es conrea el raïm.

mesc

L'olor almesc que es troba en molts vins del Vell Món, especialment els de la regió de Chateau Pontifico-Neuve a França, és una olor animal distintiva que algunes persones consideren transpiració.

Cuir

L'olor del cuir es troba sovint en els vins negres envellits en bótes de roure. Aquesta olor depèn principalment del procés d'elaboració de l'enòleg, així com de la criança del vi, i té poc a veure amb la varietat de raïm en si. Aquesta olor sol estar present juntament amb aromes de vainilla, torrat i tabac, que es deuen principalment a la influència de les bótes de roure en el vi negre. Molts bordeus vells tenen un gust de cuir.

Cuina la fruita

Quan observeu el gust de fruita bullida al vostre vi, probablement el raïm estigui massa madur. El raïm massa madur donarà lloc a un vi amb baixa acidesa i pèrdua de frescor. Aquest vi també pot sentir sovint l'aroma de la melmelada i la barreja d'alcohol alta farà que el gust del vi es torni suau i relaxat. Molts vins regionals australians tenen aquesta característica.